Cap el final de 2006, els autors de l’anomenat Informe “Baker-Hamilton” han reconegut i proposat allò que el moviment per la pau diu des de l’any 2003: que la invasió i ocupació de l’Iraq és un desastre i que el que han de fer les forces d’ocupació és tornar cap a casa. No obstant, perquè aquests senyors arribessin a aquesta conclusió ha calgut que es produís la mort de 600.000 persones, el desplaçament de més de dos milions de refugiats i el desballestament de la societat iraquiana.

El que els Estats Units i els seus aliats han fet a l’Iraq no és un “error de planificació” ni el resultat d’una relliscada de polítics mal informats o rucs. El que està passant a l’Iraq és un acte de barbàrie de proporcions gegantines. Com també ho són els bombardejos a Somàlia, l’amenaça d’atacar l’Irán i el suport occidental a les polítiques genocides i agressives de l’Estat d’Israel, que poden reobrir la guerra civil al Líban després d’haver patit la salvatge agressió de l’estiu passat.

Tant Bush com Blair són els principals responsables de la destrucció de l’Iraq i de tota aquesta embogida escalada bel•licista, però no són pas els únics. Recordem que Durao Barroso -l’actual president de la Comissió Europea- i Aznar també eren a la famosa reunió de les Açores. Aquest últim ha reconegut ara que no hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq. Com es pot ser tan cínic! Com és possible que ningú li exigeixi responsabilitats a aquest mentider tan mediocre! També cal recordar que Aznar i el seus companys de partit, els principals aliats espanyols de Bush, mai han condemnat els crims de guerra que les forces d’ocupació estan duen a terme a l’Iraq, és a dir, mai han condemnat el macroterrorisme dels Estats Units i els seus aliats.

Tots el governs que varen enviar tropes a l’Iraq tenen així mateix un altre quota de responsabilitat. Com també la tenen aquells que han donat suport a les resolucions del Consell de Seguretat amb les quals s’ha pretès legalitzar l’ocupació i el robatori del petroli iraquià. A més a més hem de denunciar la complicitat vergonyosa dels governs de la Unió Europea en els vols secrets de la CIA, alguns dels quals tenen Guantánamo com a destí final.

Però els polítics europeus mantenen el cap sota l’ala com si no passés res d’extraordinari i continuen enviant tropes a l’Afganistan sota el paraigües de l’OTAN. Aquesta intervenció també és un desastre que només ha provocat la substitució del regim dels “talibans” pel del “senyors de la guerra”. Les tropes espanyoles van ser enviades amb l’excusa de l’ajut humanitari i ara són forces d’ocupació al servei dels plans geoestratègics del govern nord-americà.

Les polítiques de Bush són les principals amenaces a la pau i a la seguretat mundial. Davant d’aquesta evidència sagnant moltes coses han de canviar en la relació entre Europa i els Estats Units. Hem d’acabar amb la submissió a les polítiques dictades des de Washington. Hem de tornar a qüestionar l’existència de la OTAN, de les bases militars i dels convenis bilaterals de defensa que permeten que els serveis secrets nord-americans actuïn legalment en el territori espanyol i en el d’altres Estats europeus.

Per últim, també volem mostrar el nostre rebuig al fet que en els darrers mesos s’està exigint a l’Iran que anul•li els seus programes nuclears, però en canvi no es diu res de l’armes nuclears de l’Estat d’Israel. Sense la desnuclearització d’Israel cap projecte de desarmament nuclear per a la zona d’Orient Mitjà pot ser considerat seriós, efectiu ni realista.

Per tot això, un any més EXIGIM:

 Que les forces d’ocupació se’n vagin d’una vegada de l’Iraq i que els Estats que han destrossat aquest país paguin la seva reconstrucció.

 Que tots els responsables d’aquest acte de barbàrie siguin jutjats pel Tribunal Penal Internacional.

 Que es deixi de martiritzar als palestins i això implica que no es bloquegi l’ajut econòmic al poble palestí, es reconeguin els seus drets i la legitimitat dels resultats de les eleccions democràtiques dutes a terme fa més d’un any.

 Que el govern espanyol i els governs de la Unió Europea tanquin totes les bases militars nord-americanes si els Estats Units o l’Estat d’Israel ataquen la República Islàmica de l’Iran.

 Que el govern espanyol retiri totes les tropes desplegades a l’Afganistan. A l’exercit espanyol no se li ha perdut res a l’Àsia central!

 Que la Unió Europea dediqui més recursos a investigar sobre noves formes d’energia neta i renovable. Les guerres pel control del petroli i l’evidencia del canvi climàtic fan més urgent que mai l’acceleració de la transició cap un nou model energètic.

Mentre hi hagi guerra a l’Iraq i no s’aturi la escalada militar al Pròxim Orient, les entitats aplegades a la Plataforma Aturem la Guerra continuarem convocant mobilitzacions tantes vegades com calgui.

Fora les forces d’ocupació del Pròxim Orient! Solidaritat amb Palestina No més sang per petroli No al macroterrorisme de Bush i els seus còmplices! Visca la lluita antiimperialista No a la guerra!